Què fer amb les runes de la Matussière? La (in)visibilització del patrimoni industrial de la ribera d’Isil i Alós (el Pallars Sobirà)

A principis del segle XX, els empresaris francesos Louis Matussière, Gabriel Forest i Émile Rocher es van associar per a constituir una societat registrada amb el nom de Matussière et Forest, SA, i coneguda popularment com la Matussière. Aprofitant la massa forestal d’avets del bosc de Bonabé, a la ribera d’Isil i Alós, el projecte pretenia comercialitzar pasta de paper fabricada al poble de Salau, al departament de l’Arieja. Per assolir aquest objectiu calia transportar tones de fusta prèviament serrada mitjançant un telefèric de poc més de nou quilòmetres sostingut per noranta-una pilones que passava pel Port de Salau (2.057 metres). L’exhauriment del bosc, l’esclat de la Primera Guerra Mundial i les dificultats tècniques sembla que van ser els tres factors que conduïren a l’acabament d’aquella aventura industrial dues dècades després que s’hagués iniciat. No obstant això, la fi d’aquella explotació és encara present avui en dia a través de la presència persistent i obstinada de les runes, escampades pels dos cantons de la frontera francoespanyola amb un grau divers de visibilitat. Davant del contrast entre la magnitud i rellevància de les transformacions paisatgístiques provocades per aquest projecte industrial i el grau d’invisibilització de les seves runes, aquesta recerca etnogràfica ha pres el paisatge i la cura com els dos eixos analítics principals per a endinsar-se en l’estudi de la Matussière i el seu llegat industrial. El binomi rellevància/invisibilitat és, de fet, el punt de partida que ha donat peu a la pregunta paraigua d’aquesta investigació i, alhora, al títol d’aquest llibre: “Què fer amb les runes de la Matussière?” Una pregunta que no planteja tant què fer literalment amb les runes de la Matussière, sinó, d’una banda, com s’haurien de donar a conèixer i què ens permetrien explicar en relació no només amb el passat, sinó també amb el present i futur de la ribera d’Isil i Alós, i, de l’altra, per a què i per a qui caldria visibilitzar-les.